entrevistes PERIFÈRIES11-12

Obrint espais per a la reacció i el desplaçament



Que critiquen la idea de modernitat líquida[1] a la qual hem entrat de la mà d’un temps sense certeses, ni experiència, on la necessitat de sentir que la força de reproduir-nos a nosaltres mateixos és possible. Prenent la idea d’autopoesi[2] com a propietat bàsica en què els éssers vius són determinats, com a sistemes, per la seua estructura, és a dir, si alguna cosa incideix sobre aquests sistemes, els efectes dependran d’ells mateixos, de la seua estructura en aquell instant, i no solament del que és extern.

Volem saber si aquests espais poden ser l’aposta en la creació de significats i sabers. Si encara hi ha alguna cosa per salvar per a arribar a una nova cultura popular deslligada de la manipulació que s’imposa mediàticament i corporativament.
  
El concepte de resiliència defineix la capacitat de resistència i flexibilitat des d’on diversos organismes reconstrueixen la seua estructura després d’un gran impacte o agressió mediambiental. Aquest concepte també sol utilitzar-se en ciències socials que centren les investigacions en la pràctica de xarxes centralitzades o descentralitzades. Posant a prova aquestes i constatant que les descentralitzades suporten millor l’impacte que les centralitzades, que ràpidament s’enfonsen.

Però no sembla clar encara i ni que l’espècie humana s’haja plantejat la seua finitud ni el seu model estructural basant-se en l’entorn: natural, cultural o polític i continua fent la impressió que morirem d’èxit.

Centre Cultural La Nau: David García  Casado, Nekane Aranburu
Barri del Cabanyal:  Santiago Sierra